En molts casos està subjecte a limitacions, podeu arrencar el sistema d'instal·lació des d'un CD-ROM Debian GNU/Linux,disquet, una partició de disc dur o des d'una altra màquina mitjançant una xarxa d'àrea local.
El microprogramari de la consola es guarda en una flash ROM i s'executa quan un sistema Alpha és arrencat o reiniciat. Hi han dues especificacions de consola diferents usades en sistemes Alpha i per tant dos tipus de microprogramari en consola disponible:
Des de la perspectiva de l'usuari la diferència més important entre SRM i ARC és que l'elecció de la consola restringeix l'esquema possible al particionar el disc per al disc dur des del que es vol arrencar.
ARC requereix que usi una taula de particons MS-DOS (creada per
cfdisk) per al disquet d'arrencada. Conseqüentment, quan s'iniciï
des de ARC les taules de partició MS-DOS seran en el format de particions
"natiu". De fet, donat que AlphaBIOS conté una utilitat per a
particionar discs, podreu preferir particionar els vostres discs des dels menús
de microprogramari abans d'instal·lar Linux.
Inversament, SRM és incompatible amb les taules de partició MS-DOS. [4] Donat que Tru64 Unix usa el format de nivells de disc BSD, aquest és el format de particions "natiu" per a instal·lacions SRM.
Ja que GNU/Linux és l'únic sistema operatiu en Alpha que pot arrencar des dels dos tipus de consola, l'elecció dependrà dels altres sistemes operatius que desitgeu executar en la mateixa màquina. Tots els sistemes operatius del tipus Unix (Tru64 Unix, FreeBSD, OpenBSD i NetBSD) i OpenVMS tan sols poden arrencar des de SRM mentres que Windows NT sols pot fer-ho des de ARC.
La següent taula resumeix el sistema de combinacions de tipus/consola disponibles i suportades (mireu Suport CPU, plaques base i vídeo, Secció 2.1.2 per al nom del tipus de sistema). El mot "ARC" de més avall designa a qualsevol de les consoles compatibles amb ARC.
Sistema Tipus de Consola Suportada
======= ==========================
alcor ARC o SRM
avanti ARC o SRM
book1 només SRM
cabriolet ARC o SRM
dp264 només SRM
eb164 ARC o SRM
eb64p ARC o SRM
eb66 ARC o SRM
eb66p ARC o SRM
jensen només SRM
lx164 ARC o SRM
miata ARC o SRM
mikasa ARC o SRM
mikasa-p només SRM
nautilus només ARC (mireu el manual de la placa base)
noname ARC o SRM
noritake només SRM
noritake-p només SRM
pc164 ARC o SRM
rawhide només SRM
ruffian només ARC
sable només SRM
sable-g només SRM
sx164 ARC o SRM
takara ARC o SRM
xl només ARC
xlt ARC o SRM
Generalment cap d'aquestes consoles poden arrencar directament des de Linux,
doncs necessiten l'ajuda d'un carregador d'arrencada com a intermediari.
Aquests són els dos carregadors disponibles en Linux: MILO i
aboot.
MILO és una consola en si mateix que substitueix a ARC o SRM en
memòria. MILO pot carregar-se tant des de ARC com SRM i és l'únic
mètode per a arrencar des d'una consola ARC. MILO és específic de
la plataforma (es necessari un MILO diferent per a cadascun dels
tipus de sistema suportats) i n'hi ha només un per a cada sistema, el suport
ARC es mostra en la taula de més a dalt. Mireu també el (desafortunadament
desactualitzat) MILO
HOWTO.
aboot és un carregador petit independent de la plataforma, que
s'executa només des de SRM. Mireu el (desafortunadament desactualitzat)
SRM HOWTO per a
més informació de aboot.
Tan es així que hi han tres escenaris possibles depenent del microprogramari de
la consola i de si MILO està o no disponible:
SRM -> aboot
SRM -> MILO
ARC -> MILO
La placa base UP1000 (subarquitectura anomenada "nautilus") de Alpha Processor, Inc. és diferent a totes les altres en que usa un carregador d'arrencada amb una API específica que s'executa en el microprogramari AlphaBIOS.
Donat que MILO no està disponible per a tots els sistemes Alpha
actualment en producció (a Febrer del 2000) i donat que ja no es necessari que
compreu una llicència OpenVMS o Tru64 Unix per a tindre el microprogramari SRM
en el vostre antic Alpha, es recomana que useu SRM i aboot en les
noves instal·lacions de GNU/Linux a menys que desitgeu tindre una arrencada
dual amb Windows NT o que tingueu discs particionats amb DOS.
La majoria dels productes AlphaServers i tots els servidors corrents tal com les estacions de treball contenen tant a SRM com AlphaBIOS en el seu microprogramari. Per a màquines "half-flash" com les diverses plaques d'avaluació, és possible intercanviar entre una versió i l'altre reflashejant el microprogramari. També és possible, una vegada instal·lat SRM, executar ARC/AlphaBIOS des d'un disquet (usant el comandament "arc"). Pels motius mencionats a dalt, es recomana que commuteu a SRM abans d'instal·lar Debian.
Com en d'altres arquitectures, haurieu d'instal·lar la revisió més nova
disponible en el microprogramari [5] després instal·leu Debian. Per a actualitzar el
microprogramari de Alpha, podreu obtindrel des de Alpha Firmware
Updates.
El MILO que es troba en el medi carregador d'arrencada està configurat per a procedir directament cap a Linux. Si desitgeu intervindre, tot el que heu de fer es premer espai durant el compte enredere de MILO.
Si voleu especificar tots els bits (per expemle, amb paràmetres addicionals), podeu usar un comandament com aquest:
MILO> boot fd0:linux.bin.gz root=/dev/fd0 load_ramdisk=1
Si esteu arrencant des de quelcom diferent a disquets, substituïu
fd0 en l'exemple anterior pel nom del dispositiu apropiat en la
notació Linux. El comandament help us donarà un resum de
referència a sobre dels comandaments en MILO.
Els paràmetres d'arrencada del nucli Linux són generalment usats per a assegurar-se de que els perifèrics són tractats apropiadament. Per a la major part dels perifèrics el nucli pot auto-detectar-ne la informació. No obstant, en alguns casos tindreu que ajudar una mica al nucli.
Depenent del microprogramari (firmware) de la consola des de la que estigueu iniciant l'arrencada, s'aplicaran diferents mètodes per a passar paràmetres al nucli. Aquests mètodes seran descrits més avall, separant-los segons el procediment d'arrencada.
Podeu trobar una àmplia informació a sobre dels paràmetres d'arrencada en el
Linux
BootPrompt HOWTO; aquesta secció només conté un esbós dels
paràmetres més notables.
Si és la primera vegada que s'està arrencant el sistema, escolliu els paràmetres d'arrencada per defecte (això seria; no intenteu establir cap argument) i comproveu si funciona correctament. Probablement ho faci. Sinó fos així, en acabat podeu reiniciar i cercar els paràmetres especials que informaran al sistema a sobre del vostre maquinari.
Quan el nucli arrenca, ha d'emetre un missatge al principi del procés
Memory: availk/totalk available
. total ha de coincidir amb la quantitat total de memòria RAM, en kilobytes. Sinó coincideix amb la quantitat total de RAM que teniu actualment instal·lada necessitareu usar el paràmetre mem=ram, on ram serà la quantitat total de memòria acompanyada del sufix "k" per a kilobytes o "m" per als megabytes. Per exemple, dues maneres de dir el mateix serien; mem=65536k i mem=64m ambdos serien 64MB de RAM.
Si el vostre monitor només és capaç de suportar els colors blanc i negre, useu l'argument d'arrencada mono. D'altra manera la vostra instal·lació usarà color, que és el mode per defecte.
Si esteu arrencant des d'una consola sèrie, generalment el nucli ho detectarà . Si també teniu una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats a l'ordinador amb el que voleu arrencar via consola sèrie, tindreu que passar l'argument console=dispositiu al nucli, a on dispositiu serà el vostre dispositiu sèrie, que usualment és quelcom semblant a "ttyS0".
Novament podeu trobar més detalls a sobre dels paràmetres d'arrencada en el
Linux
BootPrompt HOWTO, incloënt-hi consells per a maquinari desconegut.
Alguns dels problemes més comuns s'inclouen més avall en Localització de problemes
del sistema d'instal·lació, Secció 5.7.
El sistema d'instal·lació reconeix alguns arguments que poden ser-nos útils. Els efectes de quiet i verbose són llistats en Efectes de Verbose i Quiet, Secció 11.5.
El millor camí per a molta gent hauria de ser usar un joc de CD de Debian. Si en
teniu un i la vostra màquina suporta l'arrencada directa des de CD, endavant!
Simplement inseriu el vostre CD, reinicieu i procediu amb el següent capítol.
Escriure
>>> boot xxxx -flags 0
a on xxxx serà la vostra unitat de CD-ROM en la notació SRM.
Per a arrencar un CD-ROM des d'una consola ARC console, cerqueu el subdirectori
anomenat (mireu Suport CPU,
plaques base i vídeo, Secció 2.1.2), i escriviu
\milo\linload.exe pel carregador d'arrencada i
\milo\subarqu (a on subarqu serà el nom de
la subarquitectura) Com la ruta del SO en el menú "OS Selection
Setup". Per a una excepció Ruffians: Necessitareu usar
\milo\ldmilo.exe com a carregador d'arrencada.
Noteu que certes unitats de CD poden requerir de controladors especials i que aquestes seran innaccessibles durant els primers moments de la instal·lació. Si resulta que el mode estàndard per a arrencar des d'un CD no funciona pel vostre maquinari, reviseu aquest capítol i llegiu a sobre de nuclis alternatius i mètodes d'instal·lació amb els que pogueu treballar.
Encara que no pogueu arrencar el CD-ROM, probablement necessiteu instal·lar els components del sistema Debian i d'altres paquets des del vostre CD-ROM. Simplement arrenqueu usant un medi deferent com ara els disquets. I en el seu moment asenyalar-li la ruta a la unitat lectora de CD-ROM per a instal·lar el sistema operatiu, sistema base i d'altres paquets addicionals des d'aquesta.
Si teniu problemes arrencant, mireu en Localització de problemes del sistema d'instal·lació, Secció 5.7.
En l'indicatiu de SRM (>>>), poseu el següent
comandament:
>>> boot dva0 -flags 0
possiblement canviant dva0 per l'actual nom de dispositiu.
Normalment, dva0 serà el disquet; escriviu
>>> show dev
per a veure una llista dels dispositius (p.e. si voleu arrencar des del CD).
Noteu que si arrenqueu des de Milo l'argument -flags s'ignorarà,
així que podreu escriu-re boot dva0.
Si tot funciona correctament, podreu veure eventualment arrencar el nucli Linux.
Si voleu paràmetres al nucli a l'arrencar mitjançant aboot, useu
els següents comandaments:
>>> boot dva0 -file linux.bin.gz -flags "root=/dev/fd0 load_ramdisk=1 arguments"
(escrit en una sola línia), substituint si fos necessari el nom de l'actual
dispositiu d'arrencada SRM per dva0, el nom del dispositiu
d'arrencada Linux per fd0 i els paràmetres desitjats per al nucli
en arguments.
Si voleu especificar paràmetres al nucli quan a l'arrencada mitjançant
MILO, segurament tindreu que interrompre al carregador un cop
aquest arribi a MILO. Mireu Arrencant amb MILO, Secció
5.2.
En el menú de selecció del SO, escolliu linload.exe com el
carregador d'arrencada i milo com a Ruta del SO. El carregador
usarà la nova entrada creada.
Per a arrencar en aquesta plataforma, executeu \apb\apb.exe des
del menú "Utility/Run Maintenance Program" i escriviu
boot debian_install
en l'indicatiu de APB.
Si teniu problemes arrencant, mireu en Localització de problemes del sistema d'instal·lació, Secció 5.7.
Arrencar des de la xarxa us requereix que tingueu una connexió a la xarxa suportada pels disquets d'arrencada, inclosa qualsevol d'aquestes opcions una adreça de xarxa estàtica, un servidor DHCP, un servidor BOOTP o un servidor TFTP. El mètode d'instal·lació amb suport d'arrencada TFTP és descriu en Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP, Secció 4.4. En SRM, les interfícies Ethernet s'anomenen amb el prefix ewa i es llistaran en l'eixida del comandament show dev com en aquest exemple (lleugerament editat):
>>>show dev
ewa0.0.0.9.0 EWA0 08-00-2B-86-98-65
ewb0.0.0.11.0 EWB0 08-00-2B-86-98-54
ewc0.0.0.2002.0 EWC0 00-06-2B-01-32-B0
Primerament necessitareu determinar el protocol d'arrencada:
>>> set ewa0_protocol bootp
Llavors comprovar que el tipus de medi és correcte:
>>> set ewa0_mode mode
Podreu aconseguir un llistat dels modes vàlids amb >>>set ewa0_mode.
Llavors, per a arrencar des de la pimera interfície Ethernet, escriviu:
>>>boot ewa0
Si desitgeu usar la consola sèrie, haureu de passar el paràmetre console= al nucli. Podeu fer-ho usant l'argument -flags per al comandament SRM boot. Els ports sèrie s'anomenaran com als seus fitxers corresponents en /dev. Per exemple, per a arrencar des de ewa0 i usar la consola en el primer port sèrie, haurieu d'escriure:
>>>boot ewa0 -flags console=ttyS0
El problema més important per a la gent que instal·la Debian sembla ser la llegibilitat dels disquets.
El disquet de rescat és el disquet amb més problemes, degut a que és llegit directament pel maquinari, abans d'arrencar Linux. Sovint, el maquinari no llegeix correctament el disc de controladors de Linux i pot parar-se sense imprimir cap missatge d'error si aquest llegeix dades incorrectes. També poden haber-hi falles en el Driver Floppies, la majoria indicades amb una inundació de missatges a sobre d'errors E/S en el disc.
Si teniu aturada la instal·lació en un disquet en particular, el primer que tindríeu que fer és tornar a descarregar la imatge del disquet i escriure-la en un altre disquet. Reformatejar l'antig disquet pot no ésser suficient, tot i que sembli que el disquet ha estat reformatejat i escrit sense errades. De vegades és útil intentar escriure el disquet des d'un sistema diferent.
Un usuari ens reporta que ell va tindre que escriure les imatges tres vegades en un disquet abans de que aquest li funcionés i en acabat tot li va anar com la seda.
D'altres usuaris han reportat que simplement reiniciant unes quantes vegades amb el mateix disquet en la disquetera poden arrencar amb éxit. Aquest és un error (bug) degut al maquinari o microprogramari dels controladors de la disquetera.
Si teniu problemes i el nucli es penja durant el procés d'arrencada, no us reconeix els perifèrics que teniu actualment o no reconeix els dispositius correctament el primer que s'ha de fer es comprovar els paràmetres d'arrencada, tal i com es debat en Arguments dels paràmetres d'arrencada, Secció 5.3.
Si esteu arrencant amb el vostre propi nucli en comptes del que proveeix l'instal·lador, assegureu-vos de que no hi teniu activat el CONFIG_DEVFS. Donat que l'instal·lador no es compatible amb aquesta opció.
Sovint, els problemes es poden solucionar eliminant les extensions, perifèrics i provant de reiniciar un altre cop.
Aquestes són, algunes, de les limitacions del nostre joc de disquets d'arrencada respecte al maquinari suportat. Algunes plataformes Linux poden no suportar directament els disquets d'arrencada. Si aquest és el cas, podeu crear un disquet de rescat personalitzat, mireu en Reemplaçant el nucli del disquet de rescat, Secció 10.3) o investigueu sobre les instal·lacions per xarxa.
Si teniu una gran quantitat de memòria instal·lada en la vostra màquina, més de 512M i l'instal·lador falla durant l'arrencada del nucli, potser necessitareu incloure un argument d'arrencada per a limitar la quantitat de memòria que veu el nucli, semblant a mem=512m.
Durant la seqüència d'arrencada podeu veure molts missatges amb la forma can't find "quelcom" o "quelcom" not present, can't initialize "quelcom" o fins i tot this driver release depends on "quelcom". La majoria d'aquests missatges són inofensius. Observeu aquests missatges per que el nucli del sistema d'instal·lació està construït per a executar-se en una gran diversitat de dispositius perifèrics. Obviament, cap ordinador tindrà tots els perifèrics possibles pel que el sistema operatiu pot emetre uns quants renecs fins que tots els vostres dispositius hagin estat reconeguts. També podreu observar el sistema pausat durant un temps. Això succeeix quan està esperant la resposta d'algun dispositiu i aquest no està present en el vostre sistema. Si considereu que el temps que es pren el sistema per a arrencar és inacceptablement llarg, més tard podreu crear un nucli personalitzat (mireu en Compilació d'un nou nucli, Secció 9.5).
dbootstrap: Reportar un problema
Si porteu a bon terme la fase d'arrencada inicial però no podeu completar la
instal·lació, l'opció del menú de dbootstrap "Reportar un
problema" pot ser-vos d'ajuda. Aquesta opció crea l'arxiu
dbg_log.tgz en un disquet, dis dur o sistema de fitxers muntat per
nfs. dbg_log.tgz detalla l'estat del sistema
(/var/log/messages, /proc/cpuinfo etc.).
dbg_log.tgz pot proporcionar les pistes necessaries a sobre d'on
us vàreu equivocar i com arreglar-ho. Si voleu reportar un error (bug) podeu
adjuntar-lo a aquest fitxer com a informe d'error (bug report).
Si encara teniu problemes, si us plau, envieu-nos un informe d'error. Envieu
un correu a submit@bugs.debian.org. Hi
haureu d'incloure el següent com a primeres línies del correu:
Package: boot-floppies
Version: versió
Assegureu-vos d'escriure en versió, quina versió del conjunt de boot-floppies esteu usant. Sinó coneixeu la versió, useu la data de descàrrega dels disquets i afegiu la distribució a la que pertanyen (p.e. "stable", "frozen", "woody").
També hi tindríeu que incloure la següent informació en el vostre report d'error:
architecture: alpha
model: - el vostre maquinari en general, venedor i model
memòria: - quantitat de RAM
scsi: - adaptador SCSI, si teniu
cd-rom: - model de CD-ROM i tipus d'interfície, p.e: ATAPI
targeta de xarxa:- interfície de la targeta de xarxa, si teniu
pcmcia: - detalls de tots els dispositius PCMCIA
Depenent de la naturalesa de l'error, també pot ser útil reportar com esteu instal·lant, discs IDE o SCSI, d'altres perifèrics com targetes de so, capacitat del disc i model de la targeta gràfica.
Descriviu el problema en l'informe d'error, incloent-hi els últims missatges visibles del nucli en el cas d'una caiguda d'aquest. Descriviu les passes que vàreu seguir quan el sistema va tindre aquest problema.
dbootstrap
dbootstrap és el nom del programa que s'executa junt amb el
sistema d'instal·lació. És el responsable de la configuració inicial del
sistema i de la instal·lació del "sistema base".
La principal tasca de dbootstrap i el principal propòsit de la
seva configuració inicial serà el configurar els elements essencials del
sistema. Per exemple, potser necessitareu usar alguns "mòduls del
nucli" els quals són controladors direccionats a dins del nucli. Aquests
mòduls inclouen controladors de maquinari, controladors de xarxes, suport
especial d'idiomes i suport per a d'altres perifèrics tot i que no hagin estat
automàticament construïts pel nucli que esteu usant.
Particionament, formateig del disc i configuració de la xarxa també des de
dbootstrap. Aquesta configuració essencial serà el primer que és
farà, doncs sovint sol ser necessària pel correcte funcionament del sistema.
dbootstrap és una simple aplicació basada en caràcters (en text),
dissenyada per a una màxima compatibilitat en totes les situacions possibles
(com ara la instal·lació sobre una línia sèrie). Amb un us realment senzill.
Us guiarà a través de les diferents passes del procés d'instal·lació d'un mode
lineal. També us permetrà retrocedir i repetir-les si creieu haver comes
alguna errada.
Per a navegar per dbootstrap, useu:
Si teniu experiència en Unix o Linux premeu Alt-F2 per a accedir a la
segona consola virtual. Això seria la tecla Alt a l'esquerra
de la barra espaiadora i la tecla de funció F2 premudes al mateix
temps. Us apareixerà una pantalla diferent executant un clon del Bourne shell
anomenat ash. En aquest punt estareu arrencant des de la RAM del
disc amb un joc limitat d'utilitats Unix disponibles per al seu us. Podreu
veure els programes disponibles amb el comandament ls /bin /sbin /usr/bin
/usr/sbin. Useu els menús per a realitzar qualsevol tasca que aquests
siguin capaços de fer — La shell i els comandaments només són per si res
anés malament. Concretament, sempre tindríeu que usar els menús per a activar
la vostra partició d'intercanvi (swap), doncs el programa del menú no detecta
si ja ho heu fet prèviament des de la shell. Premeu Alt-F1 per a
tornar als menús. Linux proveeix de fins a 64 consoles virtuals tot i que el
disquet de rescat sols n'usi unes poques.
Els missatges d'error són redireccionats cap a la tercera consola virtual
(coneguda com a tty3). Hi tindreu accés prement Alt-F3
(mantingueu la tecla Alt premuda fins que premeu la tecla de funció
F3); retornareu a dbootstrap amb Alt-F1.
També podeu trobar aquests missatges en /var/log/messages.
Després de la instal·lació, aquest fitxer de la bitàcola és copiarà a
/var/log/installer.log en el vostre nou sistema.
Durant la instal·lació base, els paquets desempaquetats i els misatges de
configuració són redirigits a tty4. Podeu accedir a aquest
terminal prement Alt-F4; retornareu a dbootstrap amb
Alt-F1.
Quan la instal·lació es faci sobre una consola sèries aquests missatges
generats per debootstrap també seran desats en
/target/tmp/debootstrap.log.
La primera pantalla en el dbootstrap us presentarà les ``Notes del
llançament''. Aquesta pantalla presenta informació de versió pel programa
boot-floppies que esteu usant i dona una breu introducció pels
desenvolupadors de Debian.
Podeu veure una caixa de diàleg que diu ``El programa d'instal·lació està
determinant l'estat actual del vostre sistema i la següent passa del sistema
d'instal·lació que ha d'executar-se.''. En alguns sistemes aquesta passarà
massa ràpid per a llegir-la. Veureu aquesta caixa de diàleg entre cada passa
del menú principal. El programa d'instal·lació, dbootstrap,
comprovarà l'estat del sistema en cada passa. Aquesta comprovació us permetrà
tornar a executar la instal·lació sense perdre la feina realitzada, en el cas
de que es produeixi una interrupció del vostre sistema enmig del procés
d'instal·lació. Si teniu que tornar a executar una instal·lació, haureu de
configurar el vostre teclat, reactivar la partició d'intercanvi (swap) i
remuntar tots els discs prèviament inicialitzats. Qualsevol altra cosa que
haguèssiu fet amb el sistema d'instal·lació haurà estat desada.
Durant tot el procés d'instal·lació s'us mostrarà el menú principal titulat
``Menú Principal de la Instal·lació de Debian GNU/Linux''. Les opcions
superiors canviaran indicant-vos el progrés de la instal·lació. Phil Hughes va
escriure en el Linux
Journal: that you could teach a chicken to install Debian!
(fins i tot a un pollastre se li pot ensenyar a instal·lar Debian!)
Amb això volia dir que el procés d'instal·lació no era més que un continu
picoteig de la tecla Enter. La primera opció del menú
d'instal·lació serà la següent acció que hauríeu de fer d'acord amb el que
detecta el sistema que ja heu fet. Hauria de dir ``Següent'' i al costat la
següent passa a realitzar del sistema d'instal·lació.
Assegureu-vos de que la selecció està en l'opció ``Següent'' i premeu
Enter per a accedir al menú de configuració del teclat. Seleccioneu
un teclat conforme amb la disposició usada pel vostre idioma nacional o
seleccioneu el que millor s'adapti si aquest no està representat. Una vegada
finalitzada la instal·lació podreu seleccionar un teclat entre una amplia
varietat d'opcions (executant kbdconfig com a super-usuari (root)
una vegada hagueu finalitzat la instal·lació).
Moveu la selecció fins al teclat desitjat i premeu Enter. Useu les tecles del cursor per a moure la selecció — aquestes es troben al mateix lloc en totes les disposicions de teclat dels diferents idiomes, així doncs són independents de la configuració del teclat. Un teclat "extended" és un amb les tecles de la F1 a la F10 al llarg d'una renglera en la part superior.
Si esteu instal·lant des d'una estació de treball sense disc, seguidament es saltarà algunes passes, donat que no teniu discs locals que particionar. En aquest cas la següent passa serà ``Configurar la xarxa'', Secció 7.6. Després d'això s'us demanarà que munteu la vostra partició arrel NFS en ``Muntar una partició previament inicialitzada'', Secció 6.8.
Ja us hem avisat de que feu una còpia de seguretat (backup) dels vostres discs? Aquesta és la primera oportunitat abans d'esborrar el vostre antic sistema. Sinó heu fet còpies de seguretat de tots els vostres discs, treieu el disquet de la unitat, reinicieu el sistema i feu les còpies de seguretat corresponents.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Alpha
versió 3.0.23, 16 May, 2002