Ens alegrem que t'hagis decidit a probar Debian i de ben segur trobaràs que la distribució Debian de GNU/Linux és única. Debian GNU/Linux aporta l'alta qualitat del programari lliure d'arreu del món, integrat en un conjunt coherent. Creiem que descubriràs que els seus resultats són, veritablement, quelcom més que una simple recopilació.
Aquest capítol proporciona una vista prèvia del projecte Debian i Debian GNU/Linux. Si ja coneixes la història del projecte Debian i de la distribució Debian GNU/Linux, pots passar tranquil·lament al següent capítol.
Debian és una organització totalment volutària, dedicada a desenvolupar
programari lliure i a promocionar els ideals de la Free Software Fundation
(Fundació pel programari lliure - FSF). El projecte Debian va començar al
1993, quan Ian Murdock va distribuir una proposta als desenvolupadors del
programari per tal de contribuir a una distribució del programari completa i
coherent, basada en la nova versió del nucli de Linux. Aquell petit grup de
dedicats entusiastes, que originalment van ser fundats per la Free Software Fundation sota
la filosofia de GNU, ha anat
creixent durant els anys fins a arribar a ser uns 800 desenvolupadors de
Debian.
Els desenvolupadors de Debian estan inmersos en diverses activitats, incloënt
la Web i el FTP, localitzant la gestió, els
dissenys gràfics, l'anàlisi legal sobre les licències del programari, la
documentació escrita, i per descomptat, el manteniment dels paquets del
programari.
Dins de l'interés de comunicar la nostra filosofia i d'atraure desenvolupadors que creguin en els principis que Debian defensa, el projecte Debian ha publicat alguns documents que recullen els nostres valors i serveixen com a guies del que ha de ser un desenvolupador de Debian:
Contracte
Social de Debian hi ha la declaració dels compromisos de Debian amb
la comunitat del programari lliure. Qualsevol que estigui d'acord amb
atenir-se al Contracte Social pot ser un mantenidor. Un
mantenidor pot introduir nou programari dins de Debian — el manteniment
del programari necessita del nostre criteri per ser lliure i els paquets
segueixen els nostres estàndards de qualitat.
Principis
del programari lliure de Debian són unes declaracions clares i
concises sobre els criteris de Debian sobre el programari lliure. Els
Principis del programari lliure de Debian (DFSG) són un document important
envers el moviment del programari lliure i representa la creació de The Open Source
Definition (La definició del codi font obert).
Manual de la
política de Debian és una especificació general dels estàndards de
qualitat del projecte Debian.
Els desenvolupadors de Debian també estan implicats en d'altres projectes; alguns especificament de Debian i d'altres inclouen alguna o totes les comunintats de Linux. Alguns exemples són:
Linux Standard Base
(Base estàndard de Linux - LSB) que és un projecte dirigit a estandaritzar el
sistema bàsic de GNU/Linux, possibilitant en tercer lloc que als
desenvolupadors de programari i maquinari els fos més fàcil dissenyar els
programes i els dispositius controladors (drivers) per a Linux d'una forma
generalitzada, més enllà d'una distribució específica de GNU/Linux.
Filesystem Hierarchy
Standard (Jerarquia estàndard del sistema de fitxers - FHS), és un
esforç per estandaritzar la disposició del sistema de fitxers de Linux. La FHS
permetrà als desenvolupadors concentrar els seus esforços en el disseny de
programes, sense haver de preocupar-se de com s'haurà d'instal·lar el paquet en
les diferents distribucions de GNU/Linux.
Debian Jr.
és un projecte intern, que aspira a fer de Debian un valor segur amb
possibilitats pels nostres usuaris més joves.
Per més informació generalitzada sobre Debian, veure la Debian FAQ.
El projecte GNU ha desenvolupat un extens conjunt d'utilitats en programari lliure per a utilitzar-les amb les comercialitzacions Unix™ i amb Unix com a sistema operatiu similar a Linux. Aquestes utilitats permeten als usuaris realitzar una varietat de tasques que van des de les més mundanes (com ara copiar o esborrar fitxers) a les més complexes (com ara executar processadors de textos i programes compiladors o fer edicions sofisticades en una gran varietat de formats).
Un sistema operatiu consisteix en diversos programes bàsics que són necessaris per fer que l'ordinador pugui comunicar-se i rebre les instruccions dels usuaris; llegir o escriure dades als discs durs, les cintes i les impressores; controlar l'ús de la memòria; i executar altre programari. La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. Al sistema GNU/Linux, el nucli, com a component, és Linux. La resta del sistema operatiu consisteix en altres programes, alguns d'ells escrits per o amb el projecte GNU. Com que el nucli Linux aïllat no forma un sistema operatiu, nosaltres preferim anomenar-lo "GNU/Linux" per a referir-se a sistemes que sovint són anomenats "Linux".
El primer nucli Linux và
apareixer al 1991, quan un estudiant graduat de ciències de la computació
anomenat Linus Torvalds va anunciar en el grup de notícies de Usenet
comp.os.minix una nova versió per reemplazar el nucli de Minix.
Veure la pàgina internacional de Linux Linux History Page.
Linus Torvalds continua coordinant els treballs de centenars de desenvolupadors
amb l'ajuda d'uns quants col·laboradors de confiança. Hi ha un excel·lent
resum semanal de les discussions sobre el nucli Linux a la llista
de correu de Kernel
Traffic. També podreu trobar més informació en la llista de correu
linux-kernel en la linux-kernel mailing list FAQ.
La combinació de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats de GNU, el nucli Linux i altre programari lliure important, comformen una distribució única anomenada Debian GNU/Linux. Aquesta distribució és composta per una gran quantitat de paquets de programari. Cada paquet de la distribució té executables, scripts, documentació, informació de la configuaració, així com un mantenidor que és el principal responsable de mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar els errors de programació, i de comunicar-se amb els elaboradors del paquet de programari. La nostra enorme base d'usuaris, combinada amb el nostre sistema de seguiment d'errors, comporta que els errors siguin ràpidament localitzats i depurats.
L'atenció de Debian als detalls ens permet produir una distribució estable, ampliable i d'alta qualitat. Les instal·lacions poden ser fàcilment configurades per a dur a terme diferents papers, des de muntar tallafocs pels centres de treball científics a servidors de xarxa d'alta qualitat.
La característica que més diferencia Debian d'altres distribucions GNU/Linux és el seu sistema de manteniment de paquets. Aquestes utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el control total sobre els paquets instal·lats en el sistema, incloënt-hi la possibilitat d'instal·lar un únic paquet o d'actualitzar totalment el sistema operatiu. Els paquets individuals també es poden actualitzar. Podeu establir en el sistema de manteniment de paquets quin programari us heu compilat vosaltres mateixos i les dependències que té.
Per protegir el vostre sistema contra "troyans" i d'altres programaris perjudicials, els servidors de Debian verifiquen que els paquets pujats procedeixin dels mantenidors de Debian registrats. Els empaquetadors de Debian també tenen cura de configurar els seus paquets de forma segura. Quan apareixen problemes de seguretat als paquets en circulació, normalment les reparacions estan disponibles molt aviat. Amb unes simples opcions d'actualització de Debian, les reparacions de seguretat es poden descarregar i instal·lar automàticament a través d'internet.
La primera i millor forma d'obtenir el permís per a utilitzar el vostre sistema
Debian GNU/Linux i poder-vos comunicar amb els desenvolupadors de Debian, és a
través d'algunes llistes de correu mantenides pel projecte Debian (n'hi ha més
de 90 en aquest lloc). El més fàcil per a subscriures en una o més d'aquestes
llistes és visitant la Pàgina de subscripcions a
la llista de correu de Debian i emplenar el formulari que hi
trobareu.
Debian GNU/Hurd és un sistema de GNU de Debian que reemplaça el nucli monolític de Linux amb el GNU Hurd — un conjunt de servidors funcionant al nivell més alt del micronucli (microkernel) GNU Mach. El Hurd encara no està a punt i no és recomanable utilitzar-lo en el dia a dia, però el treball continua. Actualment el Hurd només està desenvolupat per a l'arquitectura dels i386, encara que l'adaptació a d'altres arquitectures farà quan el sistema siga més estable.
Per més informació, aneu a la pàgina del port de Debian
GNU/Hurd i a la llista de correu debian-hurd@lists.debian.org.
Per obtindre informació sobre com descarregar-vos la Debian GNU/Linux des de la
Internet o quins CD Debian autoritzats poden ser comprats, mireu en la pàgina de distribució. La
llista de rèpliques de
Debian conté un complert conjunt de les rèpliques autoritzades de
Debian.
Debian pot ser fàcilment actualitzat després de la seva instal·lació. El procés d'instal·lació pot ajudar-vos a configurar el sistema per tal que pugueu fer les actualitzacions, si fos necessari, quan aquest ja es trobi completament instal·lat.
Aquest document es revisa constantment. Segurament volgueu comprovar la
pàgina de Debian
3.0 per a alguna informació d'última hora sobre la distribució 3.0
del sistema Debian GNU/Linux. Les versions actualitzades d'aquest manual
d'instal·lació també estaran disponibles en les pàgines oficials del
Manual d'Instal·lació.
Aquest document vol servir com a manual pels usuaris novells de Debian. Intenta fer poques suposicions a sobre del vostre nivell d'especialització. Tanmateix, suposem que teniu uns coneixements generals de com funciona el maquinari en el vostre ordinador.
Els usuaris experimentats també poden trobar referències i informacions interesants en aquest document, que inclou; l'espai mínim necessari, detalls sobre el suport de maquinari pel sistema d'instal·lació Debian, entre d'altres. I animem als usuaris experts a retornar sobre aquest document.
En general, aquest manual segueix un fil conductor, que us guiarà a través del procés d'instal·lació des del començament fins a la fí. Aquí hi han els passos per a instal·lar Debian GNU/Linux i les seccions d'aquest document que correlacionen cada passa:
tasksel per
a instal·lar grups de paquets a l'ordinador en forma de "tasques",
dselect els selecciona individualment des d'una llarga llista o
apt-get per a instal·lar-los individualment si sabeu el nom del
paquet.
Quan ja tingueu el vostre sistema instal·lat, podreu llegir Primeres passes i des d'on començar, Capítol 9. Aquest capítol explica on buscar per trobar més informació a sobre de Unix i Debian, i com reemplaçar el vostre nucli. Si desitgeu crear el vostre propi mecanisme d'instal·lació, hauríeu de llegir Informació técnica sobre els disquests d'arrencada, Capítol 10.
Per a finalitzar, la informació sobre aquest document i com contribuir a fer-lo més accessible en Administratiu, Capítol 12.
Aquest document està encara en forma d'esborrany. Se sap que és incomplet i segurament conté errades, problemes gramaticals i d'altres. Si observeu les paraules "FIXME" (AJUDA) o "TODO", podeu estar segurs que sabem que aquesta secció és incompleta. Com sempre, requereix de crítiques (el comprador hauría d'anar amb cura). Qualsevol ajuda, suggerència i especialment, informació addicional, serà benvinguda.
Les versions en procés d'aquest document es poden trobar a http://www.debian.org/releases/woody/arm/install.
Allí hi trobareu una llista de les diferents arquitectures i llenguatges per a
les que aquest document està disponible.
La font també està a disponibilitat pública; busqueu més informació referent a
com contribuir-hi en Administratiu, Capítol
12. Agrairem suggerències, comentaris, informació addicional i avisos
d'errors (bugs) (utilitzeu el paquet boot-floppies, però primer
assegureu-vos que no s'hagi avisat ja de l'error).
Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llicències que venen amb la majoria del programari comercial — normalment diuen que només podeu utilitzar una còpia del programari en un únic ordinador. La llicència del sistema Debian GNU/Linux no és del tot així. Us animem a posar una còpia de Debian GNU/Linux en cada ordinador de la vostra escola o lloc de treball. Deixeu el vostre medi d'instal·lació als vostres amics i ajudeu-los amb la instal·lació als seus ordinadors! Podeu fer centenars de còpies i vendre-les — encara que amb unes poques restriccions. La vostra llibertat per instal·lar i utilitzar el sistema ve donada directament des de Debian al basar-se en programari lliure.
Anomenar-se programari "lliure" no significa que el programari no tingui copyright i no vol dir que els CD que contenen aquest programari hagin de ser distribuïts gratuïtament. Programari lliure, en part, vol dir que les llicències dels programes individuals no requereixen que pagueu pel privilegi de distribuir o utilitzar-los. El programari lliure també comporta que no només qualsevol el pot ampliar, adaptar i modificar, sinó que també en pot distribuir el resultant d'aquests canvis.[1]
Alguns dels programes del sistema estan sota la llicència de GNU Llicència Pública General (General Public License), sovint anomenada simplement "la GPL". La GPL requereix que deixeu el codi font dels programes sempre disponible quan distribuïu una còpia binària del programa; amb aquesta condició de la llicència s'assegura que qualsevol usuari pugui modificar el programari. Degut a aquesta condició, el codi font de tots aquests programes estarà disponible al sistema Debian.[2]
Hi ha algunes formes més de declaracions de copyright i de llicències de programari utilitzades en els programes de Debian. Podeu trobar els copyrights i les llicències per a cada paquet instal·lat en el vostre sistema mirant el fitxer /usr/share/doc/nom_del_paquet/copyright un cop el tingueu instal·lat.
Per més informació sobre les llicències i com es decideix a Debian si un
programari compleix les característiques per ser inclós en una distribució
oficial, mireu els Principis del
programari lliure de Debian.
El punt legal més important és que aquest programari no té garanties. Els programadors que han creat aquest programari ho fan per beneficiar a la comunitat. No és tenen garanties en vers d'un ús concret del programari. D'altra banda, com que el programari és lliure, vosaltres teniu la possibilitat de modificar aquest programari per adecuar-lo a les vostres necessitats — i disfrutar dels beneficis dels canvis fets per d'altres que han ampliat el programari a la seva manera.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a ARM
versió 3.0.23, 16 May, 2002